Desenvolupament històric dels coixinets

La forma primerenca dels coixinets de moviment lineal era col·locar una fila de varetes de fusta sota una fila de plaques de Pry. Els coixinets moderns de moviment lineal utilitzen el mateix principi de treball, però de vegades s’utilitzen boles en lloc de rodets. El tipus de rodament rotatiu més senzill és un rodament de màniga, que és simplement una màniga entre la roda i l’eix. Aquest disseny es va substituir més tard per coixinets enrotllats, que van substituir el revestiment original per molts rodets cilíndrics, cada element rodant que actuava com una roda separada.
Es va descobrir un exemple de rodament de boles precoç en un antic vaixell romà construït el 40 aC al llac Nami a Itàlia: es va utilitzar un rodament de boles de fusta per suportar una taula rotativa. Es diu que Leonardo da Vinci va descriure un tipus de boles al voltant de 1500. Un dels diversos factors immadurs dels coixinets de boles és que poden xocar entre ells, provocant una fricció addicional. Però aquest fenomen es pot evitar posant les boles en gàbies petites una per una. Al segle XVII, Galileu va donar la primera descripció dels coixinets de boles de "Ball Mounted Ball". A finals del segle XVII, C. Warlow d'Anglaterra va dissenyar i fabricar coixinets de boles, que es van instal·lar en cotxes de correu per a ús de prova, i P. Worth d'Anglaterra va obtenir una patent per a coixinets de pilota. El rellotgeria més antiga de rodar amb una gàbia va ser inventat pel rellotgeria John Harrison el 1760 per fer un mesurador H3 hores. A finals del segle XVIII, RRHH Hertz, d'Alemanya, va publicar un article sobre l'estrès de contacte en els coixinets de boles. Sobre la base dels èxits de Hertz, R. Strerbeck d'Alemanya i A. Palmgren, de Suècia, va realitzar extensos experiments, contribuint al desenvolupament de la teoria del disseny i al càlcul de la vida de la fatiga per als coixinets. Posteriorment, NP Petrov de Rússia va aplicar la llei de viscositat de Newton per calcular la fricció del suport. La primera patent per a la ranura de la bola va ser obtinguda per Philip Vaughn de Carson el 1794.
El 1883, Friedrich Fisher va proposar l'ús de màquines de producció adequades per a la mòlta de boles d'acer de la mateixa mida i la rotunditat precisa, posant el fonament de la indústria del port. O. Reynolds, del Regne Unit, va realitzar una anàlisi matemàtica del descobriment de Thor i va derivar l’equació de Reynolds, posant els fonaments per a la teoria de la lubricació hidrodinàmica.